cb trun/rabius

commembers d'honur

• Decurtins Gieri (Trun, 1941)
• Livers Martin (Trun, 1957)
• Nay Sefi (Trun, 1931)
• Schmed Ignaz (Trun, 1951)
• Solèr Mario (Trun, 1955)
• Tuor Magnus (Triesen, 1954)

historia

Fundaziun

La fundaziun dil „Club de sport Trun“ ha liug ils 11 d’october 1934. Quei di seradunan ver 20 umens el Hotel Tödi per fundar in’uniun cugl intent da praticar differents sports, leudenter era il giug da ballapei. Ils iniziants ein oravontut luvrers dalla Fabrica da ponn a Trun, per gronda part oriunds dalla Bassa. Lur idea anfla plinavon era sustegn d’enqual indigen. Aschia vegn il scolast e confundatur Serafin Bundi tscharnius sco emprem president dil „Club de sport Trun“.

Gia treis dis suenter la fundaziun semesira il club per l'emprema gada silla pastira a Pustget cun l'equipa da Razen. Il giug amicabel va a fin cul resultat da 0:3 en disfavur dil „Club de sport Trun“.

Infrastructura 

Gia avon la fundaziun ufficiala desidereschan ils iniziants in terren per praticar il sport da ballapei. Sin damonda metta la vischnaunca da Trun a disposiziun in toc pastira cuvretda d’ogna a Ligniu, sper il Dutg da Gravas. En lavur cumina vegn il plaz runcaus ed ulivaus gia igl onn 1933. Ils dus gols vegnan construi cun agid dalla lenna dallas plontas derschidas.

Igl emprem giug sil plaz runcau, il qual ha liug il zercladur 1935, gudogna il „Club de sport Trun“encunter Mustér 1:0.

Per buca strapazzar il plaz da giug a Ligniu dublamein entras giugs e trenaments, vegn realisau ils onns 1981 tochen 1983 in plaz da trenament. Ultra da quei posseda il Club da ballapei Trun dapi la fusiun cun l’Uniun sportiva Rabius 1991 in secund plaz da trenament a Rabius.

Campiunadi

Igl emprem campiunadi ufficial absolva il Club da ballapei Trun igl onn 1935, quei en 4. ligia. Ensemen culs clubs da Glion e Mustér fuorma Trun ina gruppa sursilvana. Ferton che l’equipa da Trun terminescha sia emprema sesiun sil secund rang, dominescha ella il campiunadi digl onn succedent e daventa campiun dalla gruppa. Il giug dil zercladur 1937 per eruir il campiun grischun da 4. ligia spiarda l’equipa da Trun denton encunter Tavau.

Gia baul posseda il Club da ballapei Trun ina secunda equipa. Siu emprem giug documentau datescha digl onn 1941. La sesiun 1945/46 separticipescha il Club da ballapei Trun allura per l’emprema ga cun ina secunda equipa als giugs da campiunadi. Dapi la sesiun 1948/49 dat Trun sinquei adina il campiunadi cun duas equipas d’activs, abstrahau entginas excepziuns muort munconza da giugadurs.

Il pass en 3. ligia reussescha per l’emprema gada all’emprema equipa la primavera 1948, quei sin fundament da duas victorias els giugs da promoziun encunter Grabs. Suenter che l’equipa da Trun vegn da segirar siu plaz l’emprema sesiun, daventa ella in’equipa stabla en 3. ligia. In dils gronds success sa l’emprema equipa festivar la fin dil campiunadi 1955/56, il qual ella terminescha sigl emprem rang. La promoziun en 2. ligia munchenta l’equipa perencunter quei onn, sco era treis onns pli tard.

Suenter haver apparteniu 17 sesiuns nuninterruttamein alla 3. ligia, vegn l’equipa da Trun relegada la primavera 1965 en 4. ligia, quei pil motiv da sbagls administrativs. Gia suenter ina sesiun tuorna l’equipa da Trun denton puspei en 3. ligia, ella quala ella resta per las quater sesiuns vegnentas. Malgrad ch’il Club da ballapei Trun terminescha mintgamai ils campiunadis da 1970/71 tochen 1973/74 en 4. ligia sigl emprem rang, gartegia la promoziun en 3. ligia pér la primavera 1974. Tochen la primavera 1988 reussescha ei silsuenter all’equipa da setener en 3. ligia. Suenter haver passentau la sesiun 1988/89 en 4. ligia, damogna l’emprema equipa danovamein la promoziun en 3. ligia, la quala Trun dat duront dus onns sco tochen cheu e naven digl atun 1991 cul num CB Trun/Rabius. Relegaus danovamein en 4. ligia, appartegn il CB Trun/Rabius tschun sesiuns a quella ligia. Il pass en 3. ligia reussescha la primavera 1999 ad interim per la davosa ga. 2001 ston ins puspei serender en 4. ligia, nua ch’ins sesanfla aunc oz. Malgrad che l’emprema equipa stat alla fin dalla sesiun 2004/05 alla testa dalla tabella, damogna ella buca la promoziun.

Cup svizzer & grischun

La participaziun al Cup svizzer ei voluntaria pils clubs da ligias bassas. Aschia separticipescha Trun igl onn 1948 l’emprema gada a quei cup. Grond success ha Trun la sesiun 1979/80, la quala ins s’avonza quater rundas.

Ferton ch’il Cup grischun fuorma ditg ina concurrenza voluntaria mo per equipas da 4. ligia, declara l’Uniun da ballapei grischuna l’entschatta dils onns siatonta quel per oblidastoris per equipas da 2. e 3. ligia da nies cantun. En consequenza daventa il cup pli enconuschents e survegn nova calamita. Suenter la promoziun en 3. ligia 1974 separticipescha era l’equipa da Trun onn per onn al Cup grischun, quei differentas gadas cun stupent success. Aschia contonscha l’equipa da Trun ils onns 1975, 1976 e 1977 il miez-final da quella concurrenza. Il punct culminont suonda 1979 culla victoria dil Cup grischun. El final a Cuera batta Trun l’equipa da Landquart 5:0. La sesiun 1989/90 s’avonza Trun in’ulteriura gada tochen el miez-final dil Cup grischun.

Juniors

Gia igl october 1936 organiseschan ils responsabels dil „Club de sport Trun“ in giug pils buobs, quei sco pre-giug avon il giug da campiunadi encunter Mustér. Ils buobs da Trun gudognan quei giug 1:0.

A caschun dalla radunonza generala digl onn 1944 vegn Sigisbert Tuor eligius sco emprem trenader pils juniors. Malgrad ch’ins havess la pusseivladad da dar giugs da campiunadi cull’equipa da juniors, desistan ins ad interim per divers motivs da quella. Bein vegnan perencunter entgins giugs amicabels organisai. Pér igl onn 1961 fundescha il Club da ballapei Trun ina secziun da juniors. Damai ch’ulteriurs clubs dalla regiun fundeschan ils onns sissonta equipas da juniors, vegn dau la sesiun 1971/72 in campiunadi inufficial e la sesiun succedenta per l’emprema gada in campiunadi ufficial.

Las sesiuns 1973/74 e 1977/78 daventa l’equipa da juniors dil Club da ballapei Trun mitgamai campiun dalla gruppa sursilvana. In ulteriur success suonda la sesiun 1982/83, la quala l’equipa contonscha la runda d’atun igl emprem plaz en sia gruppa. En consequenza vegn l’equipa da juniors promovida en l’elita A. L’aventura pren denton gia suenter ina mesa sesiun ina fin, quei sin fundament da siat terradas en nov giugs.

Ils juniors C/D, pia ils scolars, dattan naven digl atun 1972 plirs onns in campiunadi inufficial.

Ferton ch’il CB Trun/Rabius posseda aunc oz atgnas equipas da juniors per las categorias E ed F, ein ils juniors B, C e D dil club integrai ellas equipas dalla scola da ballapei Cadi.

Seniors

La secziun da seniors dil Club da ballapei Trun vegn fundada entuorn 1966. La sesiun 1973/74 astgan ils seniors allura festivar il pli grond success, numnadamein la victoria dil campiunadi regiunal e la promoziun ella gruppa da campiuns. Suenter sulettamein ina sesiun vegnan els denton puspei relegai. Gia la primavera 1980 ein ils seniors sfurzai da retrer lur equipa dil campiunadi muort munconza da giugadurs. Dapi lu dattan ils seniors dil CB Trun/Rabius occasiunalmein giugs amicabels e turniers.

Fusiun cun la US Rabius

Il CB Trun/Rabius, sco quei ch’el ei oz enconuschents a nus, nescha a caschun dalla fusiun dil Club da ballapei Trun e l’Uniun sportiva Rabius ils 12 da schaner 1991. Igl emprem campiunadi sut quei num dat il CB Trun/Rabius la sesiun 1991/92.¹  

¹ "Trun - vargau e present", Trun, 2011, p. 240-250.

   "Ballapei en Surselva", Salvatore Staglianó, Trun, 2005.

statutas

1. Num, sedia ed intent

Art. 1

Il CB Trun fundaus ils 11-10-1934 e la US Rabius (secziun ballapei) fundada ils 22-05-1941 seuneschan tier il Club da ballapei Trun/Rabius sin fundament dil conclus dalla radunonza generala dil CB Trun dils 12-01-1991 e dalla US Rabius dils 12-01-1991. Las duas uniuns presentan las gliestas dils commembers activs (seniors e juniors) e commembers d’honur che daventan era commembers dalla nova uniun da ballapei. Activas e passivas dallas duas uniuns crodan tenor approbaziun dils davos quens el CB Trun/Rabius.

La sedia dil CB Trun/Rabius ei a Trun. 

Art. 2

Il Club da ballapei sededichescha al giug da ballapei e cultivescha il spért da cumpignia e cameraderia.

Il Club da ballapei Trun/Rabius ei politicamein e confessiunalmein absolut neutrals.

2. Commembers

Art. 3

Il Club consista da:

a) Commembers activs (incl. seniors e juniors)

b) Funcziunaris

c) Commembers d’honur

d) Commembers passivs 

Art. 4

Recepziun e nominaziun

a) Sco commembers activs san tuttas persunas integradas vegnir recepidas ch’han cumpleniu la vegliadetgna fixada reglamentarmein dalla USB e vulan far part activamein d’ina equipa. Per la recepziun sco junior ein las stipulaziuns dalla USB decisivas. Las damondas da recepziun da tuts giugadurs minorens (era giugadurs activs) ston esser suttascrettas era dils geniturs ni da lur representabel legal.

b) Sco funcziunaris valan persunas ch’han ina scharscha el Club (comite, caus, trenaders, chefs dils plazs e kiosk e.a.v.)

c) Sco commembers d’honur san persunas vegnir nominadas dalla RG sin proposta dil comite, sch’ellas ein sefatgas meriteivlas sin moda extraordinaria pil Club. Per quella nominaziun drova ei 2/3 dallas vuschs dalla RG.

d) Sco commembers passivs valan tuts activs che calan da dar ballapei, bandunan denton buca il Club, sco era persunas che vulan s'integrar el Club ord in motiv u l'auter. 

3. Entradas, extradas ed expulsiun

Art. 5

Damondas da recepziun per tuts commembers (cun excepziun dils commembers d’honur) ein d’annunziar a scret ni a bucca al comite. Il comite reglescha il passadi d’ina categoria en l’autra. Juniors ch’han contonschiu la vegliadetgna d’activ, vegnan aschuntai automaticamein als commembers activs.

A mintga commember ch’entra da niev ston las statutas vegnir surdadas. La recepziun el Club includa l’acceptaziun dallas statutas e dils reglaments da giug dalla USB. Pertuccont la recepziun el Club decida la RG definitivamein.

Art. 6

Extradas e transfers ein d’annunziar a scret al comite. Quel decida definitivamein giudlunder. Resalvada ei l’ademplida dallas obligaziuns finanzialas visavi il Club e las stipulaziuns dalla USB sur dils transfers. Dad in commember extront astgan ins buca pretender ina taxa d’extrada.

Art. 7

Commembers che cunterfan allas statutas, als conclus ni als interess dil Club, che fan donn da bi maun al num dil Club general ni ch’adempleschan buca lur obligaziuns finanzialas visavi il Club, san vegnir exclaus entras il comite. Encunter l’expulsiun san ins recuorer enteifer diesch dis a scret e per mauns dalla RG vegnenta. La RG decida definitivamein davart il recuors cul relativ.

4. Dretgs ed obligaziuns dils commembers

Art. 8

Ils commembers dueien mantener e promover da tut temps il bien num ed ils interess dil Club. Ils commembers activs ein obligai da prender part dallas radunonzas d’activs. Recuors e reclamaziuns ston ils commembers adressar a scret al comite. Sche las cundiziuns damondan, sa mintga commember era vegnir engaschaus per autras lavurs (lavurs vid il plaz, arranschaments dil Club e.a.v.). Els astgan buca far part sco commember activ d’in auter Club da ballapei e buca dar bal cun autras equipas senza la lubientscha dalla cumissiun da giug. 

Art. 9 

Finanzas

Las contribuziuns annualas per las differentas categorias da commembers vegnan fixadas dalla RG.

Art. 10

Castitgs

Sche las statutas, las prescripziuns da giug, ils reglaments, ils conclus vegnan surpassai, ni en cass specials, han il comite e las cumissiuns il dretg da reparter castitgs.

Castitgs per admoniziuns ed expulsiuns da giugs ston vegnir pagai dils giugadurs sezs.

Ils castitgs ein da pagar alla cassa dil Club sil pli tard 30 dis suenter la visada.

Art. 11

Dretg da vuschar

Alla RG han tuts commembers (16 onns ensi) che pagan ina contribuziun sco era commembers d'honur e funcziunaris il dretg da vuschar. Tier las elecziuns e votaziuns vala il pli absolut dils votants, schilunsch che las statutas pretendan buca enzatgei auter. Per regla vegn votau cun maun pli. Ina maioritad sa pretender scrutini. Il president votescha era e decida tier egualitad dallas vuschs.

5. Organisaziun

Art. 12

Organs dil Club

a) Radunonza generala (RG)

b) Comite

c) Cumissiun da giug

d) Revisurs da quen

e) Cumissiuns specialas 

Art. 13

Igl onn da fatschenta entscheiva e finescha mintgamai cun la RG. 

Art. 14

Radunonza generala (RG)

Suenter la fin dalla stagiun, schi spert ch'il quen ei serraus giu, sil pli tard avon che la sesiun nova entscheiva, ha la radunonza generala ordinaria liug e quei en alternaziun ellas vischnauncas da Trun e Sumvitg.

La RG ha da liquidar las suandontas fatschentas

1. Elecziun dils dumbravuschs

2. Protocol dalla davosa RG

3. Rapport annual

4. Rendaquen e rapport dils revisurs

5. Contribuziuns dils commembers

6. Mutaziuns

7. Elecziuns

    a) dil comite

    b) dalla cumissiun da giug

    c) dils revisurs

    d) dils survigiladers dalla plazza da giug e dil material

8. Undraziuns

9. Propostas

10. Varia 

Propostas per la RG ston vegnir inoltradas a scret sil pli tard sis dis avon la radunonza.

Radunonzas generalas extraordinarias vegnan convocadas tras decisiun dil comite ni sche 1/5 dils commembers cun dretg da vuschar pretendan quei. La radunonza extraordinaria sto vegnir clamada enteifer 30 dis.

Art. 15

La gliesta da tractandas dalla RG sto vegnir publicada silmeins otg dis avon la radunonza. En tuttas damondas decida il pli relativ dils votants presents, sche las statutas prescrivan buca enzatgei auter. Propostas urgentas che figureschan buca sin la gliesta da tractandas, san vegnir tractadas mo cul consentiment dalla maioritad dils votants presents. Propostas da revegnir a decisiuns pridas drovan 2/3 dils votants presents.

Art. 16

Radunonza da commembers activs

Radunonzas da commembers activs vegnan convocadas dil comite ni sche 30 commembers activs cun dretg da vuschar pretendan quei.

Art. 17

Comite

Il Club vegn empalaus dil comite. Quel secumpona dil:

1. President

2. Actuar

3. Secretari

4. Cassier

5. Chef cumissiun da giug

6. Chef juniors

7. Chef seniors 

In uffeci cuoza dus onns. Tuts commembers dil comite san vegnir reelegi. Dat ei vacantas el comite duront il temps d'uffeci, ha il comite dad el anora il dretg d'eleger in remplazzant entochen la proxima RG.

Art. 18

Il comite sa prender decisiuns, sche pli che la mesadad dils commembers ein presents. Tier egualitad dallas vuschs decida il president. Il comite seraduna sin invitaziun dil president ni sche pli che la mesadad dils commembers pretenda quei. Ils commembers dil comite pagan neginas taxas.

Art. 19

Il comite ha la cumpetenza da decider expensas unicas da frs. 3'000.-- ad onn per la medema caussa.

Art. 20

Il president meina las radunonzas e representa il Club anoviars. El mira che las statutas vegnien respectadas e ch'ils conclus vegnien exequi. Ensemen cun in commember dil comite dispona el dalla suttascripziun ligionta dil Club. En cass urgents ha il president il dretg da prender disposiziuns presidialas. Quellas ein da presentar alla poxima sesida dil comite per l'approbaziun. Il president elaborescha in rapport annual per mauns dalla RG. El sa far part da tuttas cumissiuns.

Igl actuar ei il substitut dil president. El scriva protocols dallas radunonzas. 

Il secretari meina gliesta da commembers e gida il president e la cumissiun da giug en caussas da corrispundenza. El ei responsabels che tuttas invitaziuns als giugs dallas equipas dil Club vegnien spedidas ad uras als arbiters ed als Clubs.

Il cassier meina la contabilitad pertuccont las finanzas dil Club. Quella contabilitad sto da tut temps saver dar sclariment sur dalla situaziun finanziala dil Club. Il cassier astga pagar mo tals quens ch'ein visai dil president. El prepara per mauns dalla RG in rendaquen detagliau. Sch'ei fa basegns sa vegnir dau gidonters al cassier per exequir sias funcziuns.

Chef cumissiun da giug el representa la cumissiun da giug el comite.

Chef junior el representa tut las equipas da juniors el comite. 

Chef seniors el representa l'equipa da seniors el comite.

Art. 21

Cumissiun da giug

La cumissiun da giug consista dils caus ensemen cun ils trenaders da mintga equipa. Ell'ei responsabla per in uorden regulau da giug sco era per la necessaria propaganda ed ils rapports ella pressa.

Art. 22

Revisurs

Ils revisurs revedan il quen annual e pesentan in rapport alla RG.

Art. 23

Cumissiuns specialas

Tenor basegns san il comite ni la RG proponer ed engaschar cumissiuns specialas. Commembers dil comite ein era elegibels schilunsch che quei stat egl interess dalla caussa. La cumissiun seconstituescha sesezza suenter sia elecziun. Ella ei obligada d’orientar dafertontier il Club ni il comite pertuccont sia lavur. Damondas finanzialas ein tenor altezia mintgamai da suttametter al comite ni alla radunonza dil Club.

6. Finanzas

Art. 24

Las entradas dall’Uniun secumponan da:

a) Contribuziuns da commembers

b) Entradas da giugs

c) Reclamas

d) Contribuziuns da fauturs

e) Subvenziuns

f)  Occasiuns specialas dil Club

g) Diversas entradas

En cass specials sa il Club pretender contribuziuns extraordinarias.

7. Responsabladad

Art. 25

Ei exista negina responsabladad persunala dils commembers pils deivets dil Club da ballapei Trun/Rabius.

8. Determinaziuns finalas

Art. 26

Ina midada ni revisiun da quellas statutas sa succeder mo a caschun d'ina radunonza generala e cun il consentiment da 2/3 dils presents cun dretg da vuschar. Midadas da statutas pretendan l'approbaziun tras l'Uniun svizra da ballapei (USB).

Art. 27 

Sch'ei vegn decidiu da sligiar si il club, duei ina eventuala facultad (exclaus stabiliments ed indrezs) vegnir surdada ulivamein allas vischnauncas da Trun e Sumvitg per l'administraziun per mauns d'ina nova uniun che vegness eventualmein fundada pli tard cun il medem intent. Vegn ina tala uniun buca fundada enteifer 20 onns, san las vischnauncas disponer libramein dalla facultad en favur dil sport. 

Art. 28 

Tuts cass ch'ein previ en questas statutas ni ellas directivas liquidescha il comite cun respectar igl interess dils commembers e cun dar rapport a caschun dalla radunonza generala (RG).

Art. 29

Las statutas ed ils contracts dil Club da ballapei Trun/Rabius sedrezzan tenor las statutas, ils reglaments ed ils conclus dall'Uniun svizra da ballapei (USB), dalla FIFA sco era dall'UEFA, ligionts per commembers, giugadurs e funcziunaris.

Art. 30

Quellas statutas van immediat en vigur suenter l'approbaziun tras la radunonza generala dils 12-01-1991 e tras il comite central dall'Uniun svizra da ballapei (USB).

Quellas statutas remplazzan las statutas dils 24-04-1991 muort midada dils Art. 17 e 20, ch'ein vegni approbai dalla radunonza generala dil venderdis, 05-07-1996.

Trun/Rabius, ils 08-07-1996

Club da ballapei Trun/Rabius

Approbaus entras il comite dall'Uniun svizra da ballapei (USB).